Seminari de Katas - Kodokan (Japó) 2007

Crónica - dietari del Seminari de Katas 2007

Després d’un viatge que, malgrat pareixi mentida, no va ser tant llarg com podria semblar, per ventura per l’emoció de l’experiència o per la pròpia mentalització d’un viatge d’unes 20 hores de trànsit, arribarem al Aeroport Internacional de Narita. Una vegada sortírem de l’aeroport ens quedava una hora més de tren per arribar a l’estació de Ueno, ja a Tokio, per poder agafar el metro que ens conduiria cap a l’hotel.

La impressió que varem tenir quan el pilot de l’avió, anunciant el temps que ens trobaríem en arribar, va dir allò de “pluja, pluja i més pluja” va ser certa. Es pot dir que varem sentir plenament l’aigua que queia, sentir fins a la pell. El tifó que afectava de ple al sud del país nipó provocà tota una setmana de pluja i de temps insegur a Tokio.
Instal·lats ja a l’hotel varem sortir a ver una volta i començar a familiaritzar-nos amb el seu entorn. També arribarem a l’edifici del Kodokan per inscriure’ns, però el seu Departament Internacional, situat a l’edifici antic, romania tancat.

La inscripció la férem l’endemà, el diumenge dia 15, una estona abans del començament del curs. L’ajuda dels mestres madrilenys que assisteixen a aquest curs des de fa molts anys ens va ajudar força. Els fulls d’inscripció són en Japonès (amb alguna indicació en anglès). Finalitzats els tràmits i amb el segell d’assistència diari estampat en la nostra cartolina i al costat del nostre nom, varem entrar als vestidors per després pujar els 80 escalons que separen el quart pis, on hi ha la recepció i els vestidors, del gran Dojo situat a la planta setena.

El seminari l’obrí el president de Kodokan el senyor Yukimitsu Kano, net del fundador del Judo, amb un discurs sobre l’origen del judo, els katas i la vida del seu avi (el Mestre Jigoro Kano), i un altre parlament del mestre Oshikiri (8 dan). En acabar i després un breu descans, la primera classe va estar dedicada al Kappo, o tècniques de reanimació, a cárrec del mestre Tezuka (8 dan). El domini d’aquestes tècniques és important, ja que en judo es practiquen estrangulacions i técniques de projecció que poden causar accidents o pèrdua de sentit. En aquests casos, reaccionar a temps, amb tranquil·litat però amb decisió, pot suposar la diferència entre una anècdota i una situació delicada.

L’horabaixa va estar dedicat a l’estudi del Itsutsu no kata, un kata molt particular, que el Mestre Kano va deixar inacabat i sense donar nom als seus moviments, que s’inspira en les forces de la natura i l’essència pròpia del Judo. Les explicacions foren a càrrec del Mestre Yoshimi Osawa, 10 Dan.

El dilluns, dia 16, ben prest tornarem al Kodokan per començar una altre dia dedicat íntegrament a un altre kata: el Koshiki no kata, explicat pel Mestre Toshiro Daigo, 10 Dan. Un kata antic que el Mestre Kano el va adaptar al judo a partir d’una escola de Jiu-Jitsu (l’escola Kito) en la qual els seus practicants encara portaven armadures. En aquest Kata els moviments estan pensats per executar-lo com si es portàs armadura, per això és un kata diferent als altres i molt especial. A causa del gran nombre de judokas, els participants ens varen distribuir en dos grups, els que ja coneixien en profunditat el kata, i els altres. Els primers quedaren al Dojo principal i la resta ens dirigirem cap al sisè pis on hi ha dos grans tatamis. Allà rebérem unes detallades explicacions sobre l’execució d’aquest bonic kata. A l’acabar la sessió de l’horabaixa, alguns participants realitzaren demostracions del Koshiki no kata, que després eren breument comentades pels mestres japonesos.

L’anècdota del dia, i pot ser de tot el viatge, va ser aquell mateix dia al tatami quan tots els participants estavem asseguts a terra rebent les explicacions inicials del Kata. Els tatamis del Kodokan tenen un sistema d’amortiment prou destacable, la qual cosa fa que els impactes de les projeccions es dissipin per tota la superfície del tatami. Per contra, també dissipa qualsevol moviment que es produeix en ell. Així, si estàs aturat i algú camina o corre pel tatami notes perfectament les seves vibracions. De sobte varem sentir que el tatami es movia amb breus balancejos, en principi molts pensaren que algú corria pel tatami, però la cosa va anar a més quan aquests balancejos es feren més evidents i els vidres, les parets i tot l’edifici comença a balancejar-se. Estàvem vivint en directe un terratrèmol. La cara d’estupefacció d’alguns participants contrastava de forma evident amb la tranquil·litat dels mestres japonesos, acostumats a aquesta experiència.

El dimarts, dia 17, el kata treballat fa ser el Ju no kata, dirigit pel el Mestre Ichiro Abe, 10 Dan. De la mateixa manera que el dia anterior, també es varen dividir en dos grups, però aquest cop coneixíem prou aquest kata per quedar en el grup avançat del Dojo principal. El grau de detall i de precisió en les explicacions va ser elevat i molt més quan demanaves algun dubte. Els mestres s’adaptaven perfectament al teu nivell d’exigència o de voluntat per aprendre. Al final de la sessió de l’horabaixa, de la mateixa forma que el dia anterior i els dies posteriors, alguns participants realitzaren demostracions del kata treballat.

A la nit, en el mateix edifici del Kodokan, hi va haver una festa – sopar on els participants i els mestres del curs es varen poder relacionar d’una manera més oberta i senzilla sense el protocol que el Dojo imposa. El sopar l’obri amb un breu discurs el mateix president del Kodokan agraint la presència als participants estrangers i desitjant que el curs sigui profitós, a més del desig de tornar-nos a trobar, l’any que ve, en el proper seminari.

L’endemà i el dia següent, fou diferent. A causa de la durada del curs i el nombre de katas existents els dos darrers dies es treballen quatre katas, els que possiblement siguin els més comuns. En inscriure’t en el curs te fan elegir quin kata vols estudiar els dos darrers dies. Es podia escollir entre el Kime no kata o el Goshin jitsu no kata, i després entre el Nage no kata o el Katame no kata. Així la classe es divideix en dos grups per practicar els Katas elegits. Varem elegir el Kime no kata i el Katame no kata. Va ser una autèntica llàstima haver de triar entre el Kime no kata i el Goshin jitsu no kata, ja que estàvem molt interessats en poder practicar els dos.

Així dons, el dimecres estudiàrem en el Dojo principal el Kime no kata, sota la direcció dels mestres Kaise i Hasegawa, ambdós 8 Dan. El matí el dedicàrem exclusivament a les tècniques d’agenollats (idori), metre que l’horabaixa es centrà en les tècniques de drets (tachiai). Cada tècnica era estudiada amb minuciositat, i després les practicàvem sota la atenta mirada dels mestres, que anaven fent a cada moment les indicacions i correccions precises.

El dijous fou el torn del Katame no kata, aquest cop a càrrec del mestre Yamamoto (8 Dan). Foren els companys del Nage no Kata els que quedaren al Dojo principal i nosaltres baixarem a la sisena planta. El matí vàrem veure primer les tècniques d’osaekomi waza (tècniques d’immobilització), i després poguérem gaudir d’una demostració completa del katame no kata, a càrrec dels Campions del Japó d’aquest kata. A la tarda vérem les tècniques de Shime waza (estrangulacions) i Kansetsu waza (luxacions).
El final d’aquesta intensa setmana d’estudi i treball del Judo estava arribant. El Kodokan ofereix la possibilitat de demostrar el teu nivell en els katas realitzant una prova, el contest, en el qual els mateixos mestres que han ensenyat els katas són els que t’examinen. De forma excepcional es permeté la realització de dos katas, ja que els altres anys només s’autoritzava a presentar-se a un sol kata. En el contest, cada kata es fa dues vegades, una com a tori, i un altre com a uke. D’aquesta manera es controla el coneixement del kata de cada participant en tots els seus detalls.

Ens varem inscriure a dos katas: el Kime No Kata i el Ju No Kata. La sort o l’atzar va fer que en ambdós katas fóssim de les primeres parelles en realitzar la prova. Fórem la tercera parella del Kime no kata i la cinquena del Ju no kata. La diferent durada d’aquests dos katas feia preveure que o bé hi hauria molt poca espera entre les dues proves, o bé que coincidirien. De fet fou així, per això es va haver de canviar l’ordre de participació en el Ju no kata, ja que quan era el nostre torn encara realitzàvem la segona execució del Kime no Kata. Això fa fer que sense quasi temps per descansar ens veiéssim a enllaçar les proves dels dos katas. Sens dubte el sobreesforç de concentració i de canvi de mentalitat va ser important.

El resultat va ser extraordinari, aconseguirem aprovar els estrictes exàmens japonesos en els dos katas presentats, la qual cosa ens va omplir de goig i d’orgull.

Una vegada acabada la nostra participació en el contest, és a dir, la realització dels dos katas, per dues vegades cada un (com a tori i com a uke), varem poder gaudir d’una manera més relaxada de la participació dels altres participants en els katas. Acabades totes les proves, el president del kodokan Yukimitsu Kano va fer un breu parlament, i al seu final es varen entregar els diplomes de participació en el curs i, a aquells que vàrem aprovar els exàmens, els diplomes que acrediten el coneixement dels katas examinats.

Sens dubte és una experiència que, com a judokas i com a persones, ens ha enriquit moltíssim i ens ha permès treballar els coneixements del judo d’una manera més intensa i especial. Una experiència que sens dubte ens fa il·lusió repetir.