El 27 i 28 de maig passat, es va celebrar a Budapest el segon Campionat del Món de Kata. Aquest esdeveniment, és una altra prova de la, cada vegada més, importància que el Kata va adquirint com a modalitat esportiva de competició i com a aspecte tècnic del Judo a difondre i a practicar.

D’una manera semblant al primer Campionat celebrat a Malta el 17 i  18 d’octubre del 2009 o a la Copa del Món anterior (París, 2008), la competició es realitza en dos dies. Així, el primer dia es competeix en Nage no kata, Katame no kata i Ju no kata, i el segon dia en Kime no kata i Kodokan goshin jitsu. Al matí les eliminatòries i a la tarda les finals. Passant a aquestes les 6 millors parelles, tres per a cada un dels dos grups en què se separen els competidors en les eliminatòries.

En l’edició d’enguany 132 parelles de 28 països han competit en les especialitats de Kata, aquesta participació millora sensiblement la participació en l’edició del Campionat del Món a Malta. El gran augment de participants en aquesta edició, resulta sorprenent i encoratjador per als practicants d’aquesta modalitat competitiva. Si es compara amb Malta 2009, s’ha produït un increment de més de 60% en participants i de més del 20% en països. Aquest darrer, en el nombre de països participants, resulta més evident, quan hi ha hagut Federacions que no han enviat els seus representants a aquesta edició, però sí en la de l’any passat.

Taula 1: Federacions noves i absents en del II Campionat de Món de Kata

L’increment de participació, s’ha produït en tots els kata, però de forma especialment significativa en Nage no kata i katame no kata, pràcticament doblant el número de parelles participants (de 14 i 15, respectivament, a Malta 2009 han passat a 27 i 32 a Hongria 2010). El kata on hi ha hagut un increment menor ha estat en Kime no kata, 18 a Malta i 21 a Hongria.

Gràfic 1: Països i participants en les dues edicions del Campionat de Món de Kata

Gràfic 2: Número de participants en les cada Kata en les edicions del Campionat de Món

El sistema per a obtenció de medalles, sí que ha canviat respecte a Malta 2009 i a la Copa del Món de París el 2008. Abans, la nota obtinguda amb l’exercici final era la definitiva. A Hongria, a la nota obtinguda a la final se li ha sumat la nota de les preliminars. En la majoria de casos no ha suposat cap canvi, però en aquell kata on hi havia poca diferència de punts, sí que ha marcat importants diferències.

L’equip més beneficiat en aquest canvi de puntuació ha estat el japonès, tant en Nage no kata com en Kodokan goshin jitsu, els representants japonesos varen acabar la final en segona posició, però gràcies al punts aconseguits en les preliminars acabaren recollint la medalla d’or. Per contra, l’equip italià es pot considerar com un dels més afectats. Perdent una medalla d’or, una de plata i una de bronze, però guanyant una de plata. Els seus representants a la final de katame no kata, baixaren del segon al quart lloc, però l'altra parella italiana, classificats en tercer lloc, varen pujar fins al segon. En Kodokan goshin jitsu, varen haver de renunciar al primer lloc aconseguit a la final per penjar-se la medalla de plata. Així mateix, en kime no kata, va pujar una posició, del cinquè al quart, això sí, sense poder accedir al podi.

La principal crítica d’aquesta novetat, és que en les preliminars es competia de forma simultània en el mateix kata. És a dir, hi ha una suma directa de resultats sense tenir en compte que provenen de dos grups de jutges diferents, amb un criteri de subjectivitat molt evident o d’exigència a l’hora de puntuar no sempre uniforme. Ja veurem, en les properes edicions, especialment el Campionat d’Europa que se celebrarà a la tardor, si aquest nou sistema s’acaba imposant.  

Segurament, la selecció sorpresa d’aquesta edició, però que ja havia mostrat molt bones maneres en les edicions de París 2008 i Malta 2009, és la d’Iran. Aquesta va situar quatre dels seus representants en les finals i a més varen sumar dues medalles de bronze, un quart lloc i un cinquè. Un altre fet destacat és la disminució en la representació dels països presents en les finals. El que la selecció italiana situàs 8 representants a les finals, va provocar que les seleccions menys potents es vesin allunyades d’accedir-hi, a més s’ha de tenir en compte que la suma dels representants que quatre seleccions (Itàlia, Japó, Espanya i Iran) aconseguiren situar 21 finalistes.

Gràfic 3: Número de medallistes i de finalistes per federacions en les edicions del Campionat de Món

Un dels canvis obligats o necessaris en les properes edicions serà el de incrementar el nombre de participants a les finals, si els nombre de participants continua augmentant. Inclús en la present edició, amb 32 parelles de competidors en el katamene no kata (dos grups de 16), per exemple, es varen poder veure elements per a aquesta reflexió i incrementar el número de seleccionats de tres a quatre per grup. Vuit seria el número més apropiat de finalistes. Amb aquest canvi es podria donar una oportunitat d’èxit a molts competidors, que així podrien tenir, com a un objectiu assolible, el classificar-se per a les finals. A més de incrementar el nombre de federacions presents en les finals. L’altre dels canvis recomanables seria premiar també al quart classificat (així com es va amb les altres disciplines de competició del Judo), canvi factible si s’amplia el nombre de finalistes.

Un altre aspecte interessant fa ser la constatació de la importància que es dóna a la competició de kata, expressada en el nombre de participants de cada selecció. La selecció amb més presencia va ser la italiana amb 14 representants, seguida de la alemanya i la suïssa, per davant de l’amfitriona hongaresa. Fins i tot la selecció japonesa, amb una important despesa en el desplaçament intercontinental va enviar 8 representats en la competició. Tres d’aquests es varen quedar fora de les finals. Queda per saber si aquests venien amb la intenció d’obtenir medalla o per agafar experiència a nivell internacional per garantir el nivell d’èxits japonesos en les futures edicions.

Gràfic 4: Països i nombre de representants en del Campionat de Món d’Hongria

La delegació espanyola no va poder repetir l’extraordinari resultat del Campionat de l’any passant (tres plates, un bronze i un quart lloc). Tant sols ha pogut pujar dos cops al podi, un bronze en Nage no kata i una plata en Kime no kata, i no ha estat present en totes les finals. La parella de Kodokan Goshin Jitsu no va superar el tall de les eliminatòries. De tota manera, aquests resultats són bons i ens mantenen dins del grup d'elit de kata a nivell mundial.

S’ha fet un bon treball fins ara, però és evident que s’ha de treballar millor i diferent. Realitzar concentracions de tot l’Equip Estatal de Kata, el reforçament de l’Equip a nivell internacional, la recerca d’un patrocinador específic per al kata (els valors de tradició, precisió, puresa tècnica, ... propis del kata combinats amb la força, talent, potència, ... del judo podria ser un bon reclam), la creació - consolidació d’un circuït anual de competició, amb dos o tres “oberts” o “ciutats de” (a part dels autonòmics i el d’Espanya), donar publicitat i facilitar la participació a “oberts” o altres competicions de kata a països pròxims (Portugal, França, Itàlia, ...), la organització de cursos amb mestres de renom internacional, ... Són una sèrie d’exemples, algun d’ells ja s’han realitzat, però no hi ha hagut continuïtat, amb els quals les altes instàncies federatives han de tenir presents per seguir en el grup capdavanter a nivell mundial. No es pot caure amb l’autocomplaença dels resultats passats ni tampoc donar tota la culpa a fantasmes o a pressions federatives. S’ha de treballar dur, però amb humilitat. S’ha de creure amb el Kata!